dimarts, 7 de maig del 2013


El temple romà era un lloc de culte als déus de l'antiga Roma. Era l'edifici que més importància tenia per a la ciutat romana i, tenia la funció religiosa de donar culte a les seves divinitats protectores.

El temple romà conserva del món l'etrusc l'alt pòdium.

S'hi accedeix per una escalinata frontal. 

Un model d'aquest temple, a Roma, és el de la Triada de Capitolina i solia estar dedicat als déus Júpiter, Juno i Minerva.

Era l'edifici més destacat del fòrum.
L'arquitectura del temple romà es forma sota la doble matriu itàlica i grega.

El temple té quatre parts principals:

-El pòdium, una base rectangular elevada.
-L'escalinata frontal, per on s'accedia al pòdium, que condueix a una imatge del déu.
-La cella, on solia haver-hi una imatge del déu.


A Catalunya s'han conservat restes dels temples Bàrcino i d'Ausa (Vic). El temple d'Ausa va ser reconstruït a principis del segle passat. 







Primer de tot, parlaré del teatre romà.

El teatre romà és una construcció típica de l'Imperi Romà, és a dir, tenia la finalitat de servir per a la interpretació d'obres teatrals.

Les característiques principals del teatre Romà van derivar els del Teatre Grec, ja que moltes de les característiques generals de l'arquitectura romana deriven directament de l'arquitectura del Període hel · lenístic.

Estructura del teatre: 


-Scenae frons (front escènic). Compost d'un doble ordre de columnes.


-Orchestra. És un semicercle o una mica més d'un semicercle, davant l'escena en què s'asseien les autoritats, actuava el cor, i s'alçava un altar en honor a Dionís.

-Aditus. Passeig lateral per on passaven per anar a l'orquestra.

-Cavea. Estructura semicircular, on s'asseien els espectadors.

-Vomitoria. Entrades per on s'accedia a la càvea.

-Proscaenium  (prosceni). L'espai que hi ha davant a l'escena on és desenvolupava l'acció dramàtica.

-Porticus post scaenam (pòrtic darrere de l'escena). És un pati amb columnes darrere de l'escena.

Al teatre es podia protegir als espectadors amb tendals de la pluja o del sol.

Hi havia Diferents Tipus de Representació.

 Les comèdies, que podien ser d'ambient grec (Fabula palliata) i d'ambient romà (Fabula togata).

  I les tragèdies, que també podien ser d'ambient grec (Fabula crepidata) i d'ambient romà (Fabula praetexta). 


A les Representacions, els actors han d'anar amb la cara descoberta homes i dones.
 

Barrejaven petits números dramàtics amb cançons, números amb animals, etc.
 



dijous, 21 de març del 2013

Gladiatores

Per començar parlaré de l'amfiteatre de Roma, que s'anomena coliseu (Colosseum). El primer amfiteatre és va construir l'any 59 aC.

Vaig anar a visitar l'amfiteatre romà, i em va cridar molt l'atenció tot el que té en general.

És un gran edifici descobert de l'arquitectura Romana clàssica. Té una forma oval, i segueix el model dels teatres grecs.

Serveix per representar lluites entre gladiadors, jocs, lluites entre feres o la seva cacera (venatio), lluites d'animals, i representacions de combats navals. Encara que, a vegades hi ha petites batalles navals entre vaixells (Naumaquia).

També hi lluitaven gladiadores dones, a banda d'homes. Com passava a altres costums de l'antiguitat, els combats de gladiadors van començar per ser un ritus de significació religiosa, i van acabar sent un espectacle bàrbar i sanguinari que va arribar a generar una passió desenfrenada.

Consta de tres parts principals:

La pista o arena. Que és on fan els espectacles i esta cobert de sorra.

El soterrani o fossae. On sota l'arena hi ha els magatzems per als decorats, també hi ha els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. I també parteix d'un sistema de rampes que serveix per pujar les feres a l'arena.

La graderia o cauea. És construïda per un sistema de tres galeries, amb volta que és el que soste i permet accedir per unes escales (uomitoria). Està separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium i les tribunes estan reservades als grans personatges com l'emperador.

Ara també m'agradaria destacar alguns amfiteatres a banda d'aquest de Romà.

Podem observar i anomenar, diferents amfiteatres a Espanya. Com ara l'amfiteatre d'Empúries, que esta situat a Girona. I és visible tot el seu entorn.
L'amfiteatre de Itàlica, que esta situat a Sevilla. Que és conserva en bon estat.
L'amfiteatre de Mèrida, que esta situat a Badajoz. Abans era una emèrita Augusta, i és troba en bon estat.
L'amfiteatre de Segòbia, que esta situat a Cuenca.
L'amfiteatre de Cartagena, l'antiga Cartago Nova a Múrcia on actualment hi ha una plaça de bous.
L'amfiteatre Carmo, l'antiga Carmo a Sevilla. És visible tot el seu entorn.
L'amfiteatre de Tarragona, l'antiga Tarraco. És conserva en bon estat.

dijous, 14 de març del 2013

In circo

Els romans tenien passió pels espectacles públics, com ara el circ.
El circ maximo (circus maximus), és el circ més antic de Roma. S'hi feien curses de carros entre altres espectacles, i era el circ més important de Roma. Mesura uns 550 metres de llarg per 180 d'ample, és a dir, més del triple que el major camp de fútbol del món. És un recint allargat amb espai per a 300.000 d'espectadors.
En la pista hi cabien fins a 12 carros. 

Els jocs duraven a vegades uns quants dies, i estaven consagrats a una divinitat concreta.

Els espectacles que s'hi oferien eren de diferents classes: els més habituals eren les curses de carros (ludi circenses), . Encara que també s'utilitzava com un lloc per celebrar-hi les cerimònies imperials, on l'emperador es presentava davant el poble. 


En les curses de carros competien quatre equips: el verd, el blau, el vermell i el blanc, que eren els colors que representaven els elements. Cada equip conduía quatre cavalls.

Una cursa durava 7 voltes, i cada dia hi havien 24 curses. Als guanyadors sel's recompensava amb un ram de palmera, amb una corona de llorer i aconseguien fama i fortuna.

L'edifici tenia diferents parts principals. Tenia una planta rectangular, amb costats petits corbats, i amb grades de tres pisos (cavea). Era tancat per un mur gruixut, adornats amb columnes i escultures. A la planta baixa hi havia moltes portes per entrar i sortir amb rapidesa.



Enmig del circ hi havia el mur vertebral (spina), que era el centre d'atenció de tot el circ, on els carros havien de donar les voltes. Estava coronat amb una bola d'or, aquesta bola cridava l'atenció i era l'objecte més cridaner del circ.

A l'esquerra podem veure una fotografia, amb la idea del circus maximus.

Les carceres era el lloc des d'on arrancaven els carros quan el magistrat, que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.



Hi havia un temple petit dedicat a Venus, la deessa. 



dijous, 7 de març del 2013

Termis

Explicaré que van ser les thermae, en la ciutat Romana.
Per començar, gran part de les ciutats romanes tenien uns banys públics que eren les thermae. Els que anaven més, eren els rics a banyar-se en diferents tipus de piscines, d'aigua calenta, freda o tèbia.

També era un lloc per divertir-se, i els romans podien fer gimnàstica, passejar pels jardins, etc.

La primera sala del recorregut per les termes era l'apodyterium. El lloc on es despullaven i desaven la roba en unes fornícules o en uns armaris de fusta sota la vigilància d'un esclau, i pagaven el servei. S'hi anava nu, encara que portaven unes sandàlies de fusta, per no cremar-se els peus pel terra calent.
Els joves o els adults començaven per la palaestra, que consistia en una pista d'aire lliure,no és molt gran, plena d'arena.
Les activitats més comunes eren jugar a la pilota o donar cops de puny en un sac ple de sorra.
Però, a qui li agradava més el sol se n'anava al solarium.

Encara que els banyistes s'acostumaven a l'aigua calenta, solien anar al tepidarium (temperada), on es podien remullar amb aigua tèbia i si no havia tepidarium, es seien a un banc. 

En el caldarium, que tenia un alueus, una banyera, s'hi aseien per remullar-se amb aigua calenta. Tot i què hi havia una pica d'aigua freda, quan la calor és ficava intensa.

Algunes termes també disposaven d'una cambra de petites dimensions i circular, que s'anomenava laconicum, si era per a saunes seques o humides.

Finalment, s'arriba als banys freds (frigidarium), on hi havia diverses banyeres.

Les termes més grans, també tenien una piscina gran a l'aire lliure la natatio, on podien practicar la natació.

També hi havia les latrines públiques anomenades forica. Estaven formades per bancs col·lectius, on passava un canal que evacuava les deposicions. I davant els bancs es podien rentar amb respalls, que es netejaven al acabar.


Una idea de les latrines públiques. (La foto de l'esquerra)










EL SISTEMA DE CALEFACCIÓ

La temperatura adequeada s'aconseguia per un reeixit sistema de calefacció.

Un praefurnium (forn) escalfava l'aigua, en una caldera.
L'aire calent també recorria l'interior de les parets a partir de dos sistemes.

dimecres, 20 de febrer del 2013

Meridies

Per començar us explicaré, d'on arribava l'aigua a la ciutat.
L'aqüeducte, en llatí aquaeductus, és una construcció que servia per transportar l'aigua en una gran quantitat. Tenia un gran objectiu, i era satisfer a tota la ciutat l'abastiment d'aigua.
Primer de tot, feien servir les canalitzacions perquè arribés l'aigua que venia del riu. Era un gran éxit del món antic.
L'aigua es desviava dels rius o de les muntayes i baixava en pendent suau i progressiva. Si hi havia un desnivell al terreny es construïa l'aqüeducte.
Encara que les insulae no tenien aigua corrent, les domus sí que en tenien. Però  cada illa de insulae disposava d'una font pública.  I a més a qualsevol ciutat s'havien construït diverses termes.
I és que una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant!

dilluns, 11 de febrer del 2013

Ubi habito

Per començar jo visc a una domus, que és una casa senyorial. És una casa típica romana, i és un espai íntim. És l'habitatge típic de l'Antiga Roma. Encara que moltes famílies no podíen viure en una casa així. No tots teníem el privilegi de viure en una casa així, tot i que molta gent hi desitjava viure.

Aquesta casa sempre tindrà bons records, perquè és una casa on mai et pots queixar de com vius. Pots fer una vida sana, i de bon gust. La domus té força espai per a cadascú. Vaig tenir la gran sort de viure aquí.
A continuació, us diré com és de senzilla la meva casa.

Aquestes parts, que explicaré ara, són de la meva casa sencera:

La meva domus consta de dos pisos. No té moltes finestres, tota la claror entra pel centre, anomenat atri o peristíl.
El meu jardí, esta situat a l'altra banda de la casa. Esta decorat amb fonts i flors, i s'anomena Hortus.

La cuina no és fixa, i s'anomena focus. És on és cuinava, i és menjava.

Tinc termes particulars, que és situen en una part de la casa, al perystilum.

La part del vestibulum és l'entrada principal de la meva casa i, és un petit espai.
L'atrium és el centre de la casa, és el que dona claror i deixa caure l'aigua de la pluja, a l'anomenat impluium.

El tablinum és el despatx, on el pater familias rebia totes les visites.

Els dormitoris, que s'anomenen cubicula , estan al costat de l'atri. El meu no és massa gran.

A la casa hi ha habitacions que són independents i es poden llogar com a tabernes.

Hi ha un petit altar, o lararium,que s'aixeca en honor dels déus protectors de la llar.

És una domus, una mica de luxe. És molt gran, i és poden fer moltes coses. També, és pot viure molt bé.